psicogos

EDUCACIÓ EMOCIONAL ASSISTIDA AMB ANIMALS

2011-09-23T00:56:00.000-07:00

" UN SOMRIURE, UNA ABRAÇADA...UNA EMOCIÓ"

FLYBALL, UN ESPORT APASIONANT

2011-02-12T08:17:00.000-08:00

El flyball es va inventar cap a fins dels anys setanta. L'organitzador de la primera exhibició va ser Herbert Wagner, durant el "Johnny Carson Show", a Califòrnia, davant milions d'espectadors nord-americans. Des de principis de la dècada del vuitanta, aquest esport es va fer molt popular i es van començar a organitzar competicions oficials a tot Amèrica del Nord. El 1984, els professionals d'aquest esport caní van crear la "North America Flyball Association" (NAFA), que representa actualment l'autoritat i la referència mundial en matèria de flyball. A la Gran Bretanya aquest esport va trigar més a desenvolupar-se. La primera competició es va organitzar el 1991. La British Flyball Association es va fundar només el 1993, seguint el model de la NAFA. Igual que la seva predecessora, té per objecte establir un reglament i patrocinar el conjunt de les competicions oficials.
El principi del flyball és simple. Consisteix en una cursa de relleus de dos equips formats per 4 gossos cada un, cada gos ha de fer un recorregut d'obstacles al final del qual hi ha una màquina que llança una pilota de tennis a l'aire (d'aquí el nom flyball) quan el gos prem un disparador, (a l'inici era una persona qui llançava la bola, però Herbert Wagner va tenir la idea de construir un aparell que ho fes,) el gos ha d'agafar la pilota i tornar sobre la pista d'obstacles cap al punt d'inici o meta. El següent gos de l'equip no podrà sortir fins que el gos que està a la pista no hagi travessat la línia de meta amb la pilota a la boca. Guanya l'equip que arribi abans a la meta i tingui menys penalitzacions pels obstacles mal realitzats.
L'alçada dels obstacles es posa en funció de la mida del gos més petit de l'equip. Les normes del flyball les dicta la NAFA, associació de flyball nord-americana

Aquest esport té en l'actualitat un gran nombre d'aficionats en diversos països: Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i Sud-àfrica. A Europa, països com Bèlgica, Gran Bretanya, República Txeca, Finlàndia, Alemanya, Països Baixos i Polònia, tots tenen tornejos nacionals i es realitzen campionats europeus anuals. A França encara no es reconeix com a esport i l'hi considera més aviat com un joc que els clubs canins proposen als propietaris de perros.El país amfitrió del campionat europeu del 2007 va ser Gran Bretanya i el del 2008 serà República Txeca. I també hi ha mundials organitzats per la NAFA. Si bé el flyball s'ha difós molt durant aquests darrers vint anys en els països anglosaxons (Estats Units, Canadà, Anglaterra, Austràlia),
Segur que a Espanya començarà a sorgir l'afició per aquest apassionant i divertit esport, així que pots anar entrenant al teu gos, no importa si té o no raça i el rang d'edat és amplíssim, de 10 mesos a 14 anys, ànim!

Gossos d'Assistència Emocional

2010-12-06T03:00:00.000-08:00

Un gos d'assistència és un gos entrenat per oferir afecte i benestar a persones ingressades en hospitals, a residències i llars d'avis,a escoles i a persones amb dificultats d'aprenentatge, i en situacions de risc social o estressant.

Els gossos d'assistència poden ser de totes les mides i races. La característica més important d'un gos d'assistència és el seu temperament. El gos ha de gaudir del contacte humà i sentir-se segur i feliç amb les carones i les manipulacions.

El principal treball d'un gos d'assistència és permetre que persones sense possibilitats de tenir contacte físic amb animals puguin gaudir d'aquest contacte,tant els nens com els adults. Molts gossos en les visites als
centres, contribueixen mitjançant la realització de petits trucs per a la seva audiència o jugant jocs curosament estructurats

Durant la Segona Guerra Mundial, en operacions de combat contra les forces japoneses a l'illa de Nova Guinea, el cap William Wynne va adoptar una jove Yorkshire Terrier abandonada al camp de batalla, a la que la va anomenar Fum

Fum va acompanyar a Wynne en nombroses missions de combat.Fum proporcionava entreteniment a les tropes, i fins i tot va ajudar al Cos de Comunicacions construint un túnel subterrani per passar un cable telegràfic a través d'una canonada subterrània, i d'aquesta manera completar, en qüestió de minuts, el que podria haver estat un treball perillós i molt més llarg, pels homes que s'haguessin expossat als bombarders enemics.

El servei de Fum com un gos d'asistència va començar quan el cap Wynne va ser hospitalitzat malaltia. Els amics de Wynne de l'exèrcit van portar a Fum a l'hospital de visita i per animar els altres soldats hospitalitzats. Fum es va convertir en una motivaciópels soldats ferits. El Dr Charles Mayo, de la famosa Clínica Mayo, va ser l'oficial al comandament que va permetre que Fum pogués anar a les rondes i també li va permetre dormir amb Wynne en el seu llit d'hospital durant cinc nits. D'aquesta manera va començar la feina de Fum com un gos d'assistència i va continuar durant 12 anys, durant i després de la Segona Guerra Mundial.

Elaine Smith, una nord-americana que treballava com infermera a Anglaterra va notar que els pacients responien de manera positiva a les visites d'un capellà i el seu company caní, un Golden Retriever. Al seu retorn als Estats Units el 1976, Smith va començar un programa per entrenar gossos per visitar les institucions. Amb els anys altres professionals de la salut han notat l'efecte terapèutic de la companyia animal, com alleujar l'estrès, baixar la pressió arterial, i l'augment de l'autoestima, i la demanda de gossos de teràpia continua creixent. En els últims anys, gossos de teràpia han estat reclutats per ajudar els nens a parlar i amb els trastorns emocionals.

Al 1982, Nancy Stanley va fundar Tender Loving Zoo (TLZ), una organització sense ànim de lucre que va introduir la teràpia dels animals amb nens amb discapacitats severes i en hospitals de convalescència per la gent gran. Ella va tenir la idea mentre treballava en el zoològic de Los Angeles, on es va adonar de l'entusiasme dels visitants amb discapacitats en veure els animals. Va investigar els efectes beneficiosos que els animals poden tenir en pacients i poc després, va començar a utilitzar la seva mascota poodle miniatura, Freeway, al Centre de Desenvolupament Revere, per a persones amb greus discapacitats.

Aviat van començar, institucions com escoles, hospitals i cases de convalescència, a demanar els serveis d'aquests gossos.

Gràcies a Fum i a Nancy Stanley, el concepte de gos de teràpia s'ha ampliat a "la teràpia assistida per animals" o "teràpia amb mascotes", com moltes altres espècies, com gats teràpia, teràpia de conills, aus teràpia i així successivament.

Comportament del cadell Neonat

2009-12-30T10:37:00.000-08:00

El comportament del cadell en l'etapa neonatal es basa en :
. Període de la son: moviments involuntaris
. Període d'alletament:
-reflex de burxar
-reflex labial o de succió
-reflex perianal ( estimulat per la mare)
. Percepció dels sentits del gust, olfacte i tacte
En el Període Neonatal, que comença amb el naixement del cadell fins a les 2 setmanes de vida,els neonats només dormen i s'alleten. No tenen desenvolupats els sentits de la vista, ni de l'oïda i el seu aparell locomotor és inmadur. La mare els ha d'ajudar a excretar mitjançant el llepat. En canvi, sí que tenen desenvolupat el sentit del gust, de l'olfacte i del tacte, que els ajudarà a crear els vincles afectius amb la seva mare.
. Durant el període de la son el cadell realitza moviments de la cara, de les orelles, de les parpelles i dels llavis. També presenta tremolors dels membres, del tronc i de la pell. S'amunteguen els uns sobre els altres per rebre una bona estimulació tàctil que ajuda la seva maduració sensorial. De vegades, aquests moviments, totalment involuntaris, estan acompanyats de vocalitzacions.

. Els moments de vigília estan destinats a alletar-se. Les preses són freqüents cada 3 o 4 hores aproximadament. En el moment de l'alletament, els cadells presenten un gran estat d'excitació acompanyat de xiscles. El cadell comença a reptar a la recerca de la mare. Quan el seu morro toca alguna cosa la intenta identificar i es redirigeix fins a trobar el mugró de la mare. A aquest moviment se'l coneix com a REFLEX DE BURXAR. La temperatura corporal, també,l' ajuda a orientar-se. Una vegada ha agafat el mugró, el cadell va grapejant amb les seves potes anteriors per provocar la sortida de la llet que provocarà un altre dels reflexos que té el neonat, REFLEX LABIAL o DE SUCCIÓ.

. La seva sensibilitat tàctil que en aquest període ja està desenvolupada, fa que pugui rebre informació sobre el seu entorn. Quan el cadell es separa del grup, de seguida comença a agitar-se de manera molt marcada i a emetre vocalitzacions que només s'aturen quan recupera de nou la font de calor, gràcies al seu sentit tàctil o amb l'ajuda de la mare. En aquest període l'afecció a la mare no existeix (comença en el període de transició), podem suplir-la amb una font de calor artificial.

. El seu gust i olfacte també estan desenvolupats, de manera que si apropem una substància dolça al morro el cadell començarà a succionar i en canvi, mostrarà rebuig mitjançant ganyotes , salivació i extracció de la llengua, si li mostrem una substància amarga.

Tècnica de manipulació canina - Massatge TTouch

2009-04-11T01:43:00.000-07:00

El TTouch és un mètode desenvolupat per Linda Tellington- Jones basat en tocs circulars realitzats amb els dits o les mans sobre tot el cos de l'animal. No és un tipus de massatge en el seu sentit estricte, ja que no es treballa sobre els músculs, sinó que es basa que els tocs suaus. Són moviments inusuals que semblen activar la intel•ligència cel•lular (seguint la teoria que cada cèl•lula té intel•ligència pròpia), una mica així com encendre les llums de l'organisme. Es comparen els principis del TTouch als de l’ “acupressió” ja que la pressió exercida pels tocs estimulen a l'organisme a guarir-se, relaxar-se i, en general, millorar la salut i la qualitat de vida; però no segueixen els punts específics de pressió de l’acupuntura. Aquest mètode es pot utilitzar sobre qualsevol espècie animal, inclosos els humans.

No cal tenir coneixements mèdics per a utilitzar aquesta tècnica, qualsevol pot aprendre-la. Per a realitzar aquests tocs circulars, un s'imagina la cara d'un rellotge sobre la superfície corporal d' aproximadament 1 polzada (2,5 cm) de diàmetre, començant amb els dits en les sis d'aquest rellotge imaginari i fent una volta i quart .Cada toc circular és complet en si mateix. Sempre que sigui possible, amb l'altra mà, s'ha de subjectar el cos de l'animal. Els tocs es realitzen pressionant sobre la pell i segueixen una gradació de pressió de l'1 al 9, sent la 1 la més suau.

Tant l'animal com qui ho realitza es beneficien d'aquesta pràctica augmentant la connexió entre ells
(amo/gos), ja que a més d'aquests tocs, l'evolució del mètode ha incorporat, també, tècniques de calma i consciència respiratòria. Pots començar a practicar col•locant els dits amb la mà corbada, imaginant-te aquest rellotge anteriorment esmentat i fent un petit cercle movent la pell (recorda, volta i quart) suaument mentre et concentres en la teva respiració (inspira i espira en cada cercle). Mou la teva mà a un altre punt i realitza un altre cercle.

Es tracta d'un mètode basat en la cooperació i el respecte cap a l'animal i ofereix un enfocament positiu a l'ensinistrament, ajuda a millorar la salut, accelerant la curació de traumatismes i presenta solucions a problemes de comportament i hàbits indesitjables. A més d'una sèrie de tocs específics, incorpora també l'ús de embenats corporals, manipulació física i exercicis de moviment, mitjançant els quals el TTouch ajuda a eliminar tensions i a augmentar la consciència del cos, de manera que es pugui manejar a l'animal sense les típiques respostes de temor i, així, pot aprendre més fàcilment i comportaments més adequats. Aquest mètode ajuda, sobretot, a nivell emocional i de comportament i està sent utilitzar en casos com:

* Agressivitat

* Por extrema i timidesa (por a tempestes, al transport, resistència a la perruqueria, veterinari...)

* Excitabilitat, ansietat i nerviosisme (gossos que estiren de la corretja, salten sobre la gent, vocalització excessiva, destructivitat...)

* Problemes associats amb l'envelliment.

No cal descartar la seva ajuda en la curació, també, de problemes físics.

El Llenguatge Caní ( segona part )

2009-03-26T07:20:00.000-07:00

2 . COMUNICACIÓ VISUAL ( POSTURAL )

*Postures principals

-Gos ajupit, potes davanteres esteses, llom alçat, cap proper al sòl: Invitació a jugar.
-Posició alçada i relaxada, orelles alçades no avançades, cap alt, boca entreoberta, cua baixa i relaxada: Gos relaxat i content.
-Gos alçat lleugerament inclinat cap a davant, orelles cap a davant, cua alçada, ulls molt oberts i boca tancada, membres rígids: Gos en estat d'alerta. Posició de mostrar autoritat.
-Gos alçat lleugerament inclinat cap a davant, orelles cap a davant, cua alçada i eriçada, ulls molt oberts, musell arrugat, pèl eriçat, membres rígids: Gos molt dominant, amenaçant atacarà si se li desafia.
-Posició lleugerament inclinada cap a enrere, pèl eriçat, orelles cap a enrere, cua entre les cames, musell arrugat ensenyant les dents: Gos espantat però disposat a atacar si se li provoca.
-Posició ajupida, mirada baixa, orelles cap a enrere, cua entre les cames, pèl no eriçat, pota aixecada: Tot són senyals de submissió per a evitar baralles. En submissió total, a més es tomba sobre l'esquena, mostrant l'estómac i la part inferior del coll. Molts gossos ho fan voluntàriament davant el líder de la manada. Si el gos es tomba perquè li gratem la panxa, el que fa és acceptar que nosaltres som el cap.
-Col•locar el cap o la pota sobre el llom d'altre gos: Gest d'autoritat. Indica: "Aquí mano jo".
-Recolzar el cap sobre algun lloc (cama, taula, esglaó...): Signe de immaduresa.
-Agafar objectes amb la boca: Per exemple, dur la corretja entre les dents al passejar, o subjectar la mà de l'amo amb la boca. Vindria a ser alguna cosa com "Jo et duc a tu de passeig" És un desafiament de poder i pot indicar que el gos no accepta al ser humà com líder de la manada. Molta cura amb consentir-li aquestes actituds.
-Col•locar la pota en el genoll de l'amo: "Fes-me cas" Petició d'atenció.
-Rebolcar-se sobre el llom i fregar-lo en el sòl, fregar el musell i el pit contra el sòl: Gos molt satisfet i content. Normalment ho fan abans o després d'alguna activitat agradable.
-Gratar el sòl, arrencar herba amb les potes: El gos està deixant un senyal que ha estat aquí.
-Orinar: A part de la simple necessitat d'evacuar, és marcar el territori (els cadells molt petits orinen d'una sola vegada doncs encara no "marquen"; mentre que els adults es contenen, per a anar deixant els seus senyals per tot
el camí). Si en lloc d’orinar sobre les marques d'altres gossos, ho fa sobre un gos o sobre una persona, està deixant un signe d'autoritat i possessió.

*Orelles
-Orelles alçades i orientades cap a davant: Mostren atenció, o que estan estudiant una situació nova. Si s'acompanyen de moviments del cap cap als costats i amb la vista fixa (per exemple quan els parles) pot significar tant "això és molt interessant", com, "Saps què? no t'entenc gens" i té a veure amb la contemplació d'un nou esdeveniment. Per contra, si van acompanyades de musell arrugat i ensenyar les dents, és una amenaça d'atac per part d'un animal decidit.
-Orelles tornades cap a enrere i paral•leles al capdavant: Sol associar-se amb qualsevol tipus de desafiament. Alguns gossos les col•loquen així al caminar o córrer, però en aquest cas no tenen un significat especial.
-Orelles orientades lleugerament cap a enrere: "Això no m'agrada gens". El gos pot estar dubtant entre atacar o fugir. Equivalen a una mirada de sospita.

*Cua
-Cua estesa horitzontalment però no tensa: És un signe d'atenció. El gos està veient quelcom d’ interessant.
-Estesa horitzontalment i tensa: Pren aquesta posició per enfrontar-se contra un possible intrús o desconegut. Significa "Anem a veure qui mana aquí".
-Cua alçada: És un signe d'autoritat d'un gos que es mostra dominant.
-Cua alçada i corbada sobre la gropa: Indica confiança, control i autodomini.
-Cua lleugerament baixa però apartada de les potes: El gos està tranquil i relaxat.
-Cua cap avall i propera a les potes: Si les extremitats estan rígides i agita lleument la cua, indica "no em trobo bé". Si les potes estan lleugerament flexionades és una mostra de que el gos sent una lleu inseguretat, normalment quan està en un lloc desconegut.

*Moviments de la Cua
-Agitació lleu: Sol indicar salutació.
-Agitació traçant cercles amplis: "Caus bé". Quan dos gossos juguen a barallar-se, aquest moviment de la cua confirma que només estan jugant.
-Agitació a ritme lent: Quan estàs ensinistrant al gos, això significa "Estic intentant entendre't; vull saber què dius però no acabo d'entendre'l". Quan per fi ho entén, el moviment s'accelera i augmenta en amplitud.

*Ulls
La mirada expressa dues intencions, ambdues relacionades amb l'autoritat o la submissió:
-Mirada directa i fixa: Desafiament, o resposta al desafiament per part del gos dominant.
-Ulls ajustats: Resposta d'un gos submís davant un repte. Acceptació de la submissió.

*Boca
-Boca relaxada i entreoberta, llengua poc visible: Equival a un somriure entre les persones.
-Badall: En els gossos indica estrès o tensió. El gos està tens o inquiet. (Exceptuant quan el gos que acaba de despertar- se, o es va a dormir.)
-Boca tancada, llavis aixecats ensenyant les dents: Primer senyal d'amenaça.
-Boca entreoberta, llavis aixecats ensenyant els incisius, musell frunzit: Segon senyal d'amenaça. Si es pressiona al gos, respondrà amb un atac.
-Boca entreoberta, llavis aixecats ensenyant els incisius i les genives, musell frunzit: Precedeix a un atac immediat.

Si alguna vegada ens troben davant un gos així, mai s'ha de sortir corrent. Està tan tens que el menor moviment per la nostra banda provocarà l'atac. Cal baixar la mirada (mostrar submissió), entreobrir la boca, SENSE MOSTRAR LES DENTS i retrocedir amb lentitud. Qualsevol expressió d'amenaça, amb la comissura dels llavis estirada cap a enrere, mostra un component de temor en el gos. Encara pot atacar, però també pot fugir si se sent agredit. Podria significar: "Et tinc por, però puc atacar si m'obligues".

El Llenguatge caní ( primera part)

2009-03-16T07:21:00.000-07:00

1 . COMUNICACIÓ AUDITIVA : Bordar ( comunicació del seu estat emocional)

Classificació dels lladrucs:

- Per la seva intensitat: Roncs o baixos,Normals o mitjos,Aguts o alts.
- Pel seu to en: Alts, Baixos, Mitjos.
- Pel timbre: Secs,Perllongats,Udols.

Un lladruc pot ser ronc, alt i sec per a mostrar, en aquest cas, la decisió de barallar- se o defensar-se. Els grunyits pertanyen al mateix grup de comunicació fònica que els lladrucs de tal forma que, un grunyit ronc, profund i mantingut sol ser l'avís d'una possible defensa sobretot, si va acompanyat d'una descoberta d'ullals i/o un eriçament del pèl dorsal.
Els gemecs solen ser utilitzats com a funcions socials i expressions de dolor o alegria. Són les expressions menys evolucionades dins de les comunicacions de vocalització. Així, uns gemecs acompanyats de moviments horitzontals de cua indiquen sempre alegria o ganes de jugar.

Els senyals auditius més comuns:

* Lladrucs

Lladrucs continus i ràpids, en to intermedi: Alerta. Problemes. Algú entra en el nostre territori.
Lladrucs continuats i lents, en to baix: Intrusos o perill proper. Preparats per a defensar-se.
Lladrucs ràpids i amb pauses curtes: Avís de problemes acostant-se, i petició al cap de la manada que investigui que passa.
Lladrucs perllongats i ininterromputs, amb intervals llargs entre cadascun: Estic sol i necessito companyia. Es dona quan un gos està aïllat molt temps.
Un o dos lladrucs aguts i breus en to intermedi: És la salutació més habitual.
Un lladruc agut i breu, en to baix: Prou! Indica molèstia.
Lladruc breu en to alt: Indica sorpresa. Si es repeteix dues vegades significa "Mira això!". Si és més llarg és una crida. Molts gossos ho utilitzen quan volen sortir al carrer. En to mig expressa alegria.
Lladruc molt breu en to alt: Ai!. Resposta a un dolor sobtat.
Lladrucs repetits a intervals regulars: Mostra d'un dolor intens o resposta a alguna cosa que els espanta.
Lladruc entretallat en to mig: Petició de jugar.

* Grunyits

Grunyit suau en to baix: Grunyit d'amenaça. Convé apartar-se i deixar espai al gos.
Grunyit que acaba en lladruc, en to baix: Disposició la baralla. Si es pressiona, atacarà.
Grunyit que acaba en lladruc, en to alt: Gos insegur que preferiria no barallar-se, però atacarà si no se li deixa en pau.
Grunyit intens sense ensenyar les dents: Sol escoltar-se quan juguem amb el gos. Està simulant un atac i indica que s'està divertint. Sol intercalar-se amb lladrucs entretallats.

* Altres Sons

Ploriquejos o gemecs suaus: Indiquen dolor o temor.
Gemecs perllongats i intensos: "dóna'm..." o "vull...". Pretén cridar l'atenció. O està esperant que li donis de menjar o el treguis de passeig.
Sospir: Indica satisfacció si els ulls estan entreoberts. Si estan oberts és un senyal de decepció perquè no ha ocorregut alguna cosa que el gos esperava.
So semblant a un rugit: Crida a la cacera.
Udol: El gos ho produeix quan se sent sol i cerca companyia. "Estic aquí" o "Aquest és el meu territori". Un gos segur de si mateix udolarà per a mostrar la seva presència.
Panteix: Sol indicar excitació.

Jerarquia social, base de l'educació canina

2009-03-01T10:56:00.000-08:00

Tant els gossos, com els seus avantpassats els llops, tenen una organització de grup basada en una piràmide jeràrquica, ja que és la millor manera d'evitar el desgast energètic amb baralles pel territori, l'alimentació o la reproducció.
En la posició més privilegiada trobem al gos “alfa”. És el membre de grup que posseeix un equilibri emocional suficient com per a dominar a la resta de membres i d'aquesta manera controlar tots els recursos necessaris per a sobreviure. Després d' ell, li seguiran els gossos “beta” i “omega” depenent de la seva posició jeràrquica.
La funció principal que tenia el llop era la cacera, però una vegada va ser domesticat per l'home, fa més de 100.000 anys, es va començar a destinar a altres funcions com la guarda o protecció, fins a arribar a avui dia, que amb la cria seleccionada d'aquests llops domesticats, s'han aconseguit infinitat de races destinades a varietat de funcions, on el gos ha adquirit una gran importància com gos de rescat, rastreig o com ajuda per a persones discapacitades. Tot i així, la domesticació no ha pogut esborrar els seus instints bàsics. Tots són depredadors en potència i mantenen, d'una manera instintiva, un esquema de vida jeràrquic.
En el moment de socialitzar a un gos dins del nostre entorn hem de tenir clar que és necessari marcar unes pautes de conducta i controlar el seu temperament. Tractar al gos com un igual és un error, ja que en el món dels gossos, la igualtat no existeix.
Els gossos no utilitzen la força com recurs de dominància, ja que si haguéssim de mesurar la nostra força amb la d'ells, moltes vegades tindríem les de perdre. La jerarquia del gos és dinàmica i no es determina per la força, sinó pel control emocional, és a dir, no existeix el domini físic, tot es basa en un ritual psicològic en el qual hem de ser nosaltres els quals ho controlem.
L' estatus jeràrquic es transmet de manera innata, la dominància o la submissió del gos és un factor genètic, és a dir, encara que aconseguim una bona socialització del gos, si és dominant, ho serà sempre, i la nostra funció com educadors caní, és la de buscar un equilibri entre aquesta dominància i el nostre control jeràrquic.
Un punt important a l'hora d'introduir l'estructura social del gos en la nostra, és conèixer la seva conducta per a poder controlar-la i adaptar-la.
La majoria de gossos “alfa” governen sense la necessitat de la força i de la violència. Estan segurs de la seva posició jeràrquica i no necessiten barallar-se amb els de posició inferior, ja que això, li faria descendir en el seu estatus social. El líder, el gos “alfa”, ha de transmetre seguretat a través de la seva estabilitat emocional, si no és així, la resta del grup no el seguiran, ni respectaran la seva dominància.
Així doncs, sabent això, no utilitzarem la força per a baixar la posició jeràrquica del gos, recordem que, només els de posició “beta” necessiten barallar-se per a aconseguir els seus objectius i això es deu a la inseguretat deguda que els gossos “beta” són els quals formen la majoria en el grup i necessiten barallar-se pels recursos necessaris com pot ser el menjar: el gos “alfa” serà el primer a menjar i després serà el torn de la resta.
Ésser “alfa” significa, com ja he esmentat anteriorment, controlar els recursos (territori, alimentació i reproducció) i proporcionar-li al gos tot el que necessita per al seu desenvolupament tant físic , com emocional.
Si apliquem el domini “alfa” i ho adaptem a les nostres necessitats, tindrem el control del gos.